"Sènior femení": C. B. Sant Andreu de la Barca – C. B. Premià de Dalt. (25-5-2013).
Pàgina 1 de 1
"Sènior femení": C. B. Sant Andreu de la Barca – C. B. Premià de Dalt. (25-5-2013).
AntonioJusto Dl Maig 27 2013, 11:26
"Sènior femení": C. B. Sant Andreu de la Barca – C. B. Premià de Dalt.
Primer partit de quarts de final (25 de maig de 2013). Ens ha tocat el Campió del grup 8, el Sant Andreu de la Barca. Pavelló amb característiques antigues, gros i dur. Equip contrari aparentment fort i pesant. Estem a l’expectativa del que ens poden oferir i contrarestar-ho si s’escau, o projectar directament el nostre joc. Tenim l’equip coix, i mai millor dit. La Laura amb un esquinç de turmell acabat d’estrenar, l’Aina treballa, la Marta Gómez de baixa genollera i la Maria Roma, que és amb nosaltres, acaba de perdre l’àvia, amb el que això representa per ella. La resta està a fort, amb ganes de desfruitar d’aquest privilegi tan ben aconseguit.
Comencem a l’expectativa, atacant lent i defensant tou. Quatre a zero amb dos minuts contestats per dos triples contundents. Primer quart molt espès, que acaba amb un 11-9 totalment indiferent. El segon quart és soporífer. Juguem sis minuts sense ser-hi i no agrada gens des de la banqueta. Passem a l’acció, ja n’hi ha prou d’aquest ritme. Aprofitant un temps mort del contrari, fem sortir el nostre “vermell”. S’ha acabat la tonteria i l’equip respon com sempre, genialment. Amb Quatre minuts, fem un parcial de 0-15. Anem al vestuari (o espai reservat per a la dutxa dels que juguen) amb un marcador més digne, 14-24.
El tercer quart no volem sorpreses i ens agafem a la defensa. L’atac, amb les cistelles i taulers que hi ha, ens resulta molt incòmode, i hem de recordar-nos que per atacar bé, primer hem de defensar millor. Seguim molt “vermelles”, i malgrat no fer un bàsquet bonic, si que ho tenim tot controlat. Acabem el tercer quart amb 11 punts de avantatge. Ara podríem entreveure la reacció del local, canviant dinàmiques o arriscant en el joc, però res…; ens ofereixen una “zoneta” que els resulta prou bé, perquè fallem moltes i clares ocasions. El que ens dona estabilitat és la nostra defensa. Ens permet córrer i anotar fàcil. Marxem fins els 19 punt de marge, però després d’alternança de tirs lliures, tornem amb 17 punts al sac. Final 31-48!
No ens confonguem, però aquí encara no hi ha guanyat ningú… I que segueixi així!
Anna Folch, entrenadora
Primer partit de quarts de final (25 de maig de 2013). Ens ha tocat el Campió del grup 8, el Sant Andreu de la Barca. Pavelló amb característiques antigues, gros i dur. Equip contrari aparentment fort i pesant. Estem a l’expectativa del que ens poden oferir i contrarestar-ho si s’escau, o projectar directament el nostre joc. Tenim l’equip coix, i mai millor dit. La Laura amb un esquinç de turmell acabat d’estrenar, l’Aina treballa, la Marta Gómez de baixa genollera i la Maria Roma, que és amb nosaltres, acaba de perdre l’àvia, amb el que això representa per ella. La resta està a fort, amb ganes de desfruitar d’aquest privilegi tan ben aconseguit.
Comencem a l’expectativa, atacant lent i defensant tou. Quatre a zero amb dos minuts contestats per dos triples contundents. Primer quart molt espès, que acaba amb un 11-9 totalment indiferent. El segon quart és soporífer. Juguem sis minuts sense ser-hi i no agrada gens des de la banqueta. Passem a l’acció, ja n’hi ha prou d’aquest ritme. Aprofitant un temps mort del contrari, fem sortir el nostre “vermell”. S’ha acabat la tonteria i l’equip respon com sempre, genialment. Amb Quatre minuts, fem un parcial de 0-15. Anem al vestuari (o espai reservat per a la dutxa dels que juguen) amb un marcador més digne, 14-24.
El tercer quart no volem sorpreses i ens agafem a la defensa. L’atac, amb les cistelles i taulers que hi ha, ens resulta molt incòmode, i hem de recordar-nos que per atacar bé, primer hem de defensar millor. Seguim molt “vermelles”, i malgrat no fer un bàsquet bonic, si que ho tenim tot controlat. Acabem el tercer quart amb 11 punts de avantatge. Ara podríem entreveure la reacció del local, canviant dinàmiques o arriscant en el joc, però res…; ens ofereixen una “zoneta” que els resulta prou bé, perquè fallem moltes i clares ocasions. El que ens dona estabilitat és la nostra defensa. Ens permet córrer i anotar fàcil. Marxem fins els 19 punt de marge, però després d’alternança de tirs lliures, tornem amb 17 punts al sac. Final 31-48!
No ens confonguem, però aquí encara no hi ha guanyat ningú… I que segueixi així!
Anna Folch, entrenadora
AntonioJusto- Nombre de missatges : 315
Registration date : 30/11/2009
Temas similaresPàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum