“Sènior femení”; C. B. Premià de Dalt, 57 – C. B. Sant Gervasi, 29 (5-5-2013).

“Sènior femení”; C. B. Premià de Dalt, 57 – C. B. Sant Gervasi, 29 (5-5-2013)

Benvinguts al “Pardal's Stadium” el dia que es pot decidir la lliga i l'ascens! Juguem contra el tercer de la lliga, amb la possibilitat de sentenciar una llarguíssima competició amb molts entrebancs, però tots superats. La prèvia és d'autèntic partit GRAN! Llàstima que l'equip ha quedat sense el seu Director tècnic per raons alienes a ell/nosaltres... Ens sentim una mica orfes i volem brindar-li aquesta victòria, perquè també és seva.

Escrits, xerrades, vídeo, nervis, ganes..., un plaer esportiu tenir la oportunitat de desfruitar de l'esport que ens agrada! Que comenci el partit..., música si us plau! Sorprenentment estem molt ficades a la feina des de el principi i malgrat el desencert, agafem de seguida el paper que ens correspon. Minut 5, 7-0! Provoquem errors de les contràries, no perdem el ritme, tot suma i ho sabem! El marcador va fent i malgrat un triple d´'ultima hora, és nostre després de deu minuts, 13-6. No sembla el Sant Gervasi que esperàvem, però potser la nostra feina no les deixa ser; estarem molt pendents que no desperti la fera. Nosaltres avui no ens deixarem trepitjar, ho tenim molt clar! El segon quart és molt nostre, ràpid, intens, solidari, confiat, ferm i ens dona la clau per anar al vestuari 29-14. Seguirem pendents, és un bon equip que també es juga coses i no els volem donar la més mínima possibilitat d'esperança. El tercer quart acostuma a ser de transició i això ens fa estar alerta. Sortim a rematar, si cal avorrirem durant l'últim quart, però volem el partit, la victòria, el campionat i l'ascens!

En 5 minuts, fem un 8-0 quasi bé definitiu. Ens fem grans, pas ferm, confiança d'equip i minuts per totes les disponibles. Ens falten deu minuts per l'èxit i el marcador diu que anem 40-18. No volem reaccions ni esperances; preferim avorrir al públic assistent i anar augmentant la diferència. Ho fem i cada cistella és celebrada amb un tímid somriure. A la banqueta, les mirades corren amunt i avall; superem els intents de reacció del rival sense gairebé despentinar-nos... Això serà nostre, “players”! L'entrenadora empassa saliva per no deixar córrer tots els sentiments que li ballen per dintre. Hem de mantenir el cap al seu lloc, però ha costat molt, hem patit molt, ho mereixem molt!
El partit acaba sense sorpreses, 57-29. CAMPIONES!!

Hem aconseguit l'objectiu matemàtic que buscàvem, però, sobretot, hem construït un EQUIP, hem recuperat sensacions, hem fet que algunes jugadores tornin a sentir el bot de la pilota dintre seu, que es torni a perdre la son pels nervis d'un partit, hem aconseguit també conèixer gent molt maca, repartir-nos anècdotes de la temporada, que tothom tingui el seu lloc... Hem fet amistats, hem tatuat una temporada impecable, i hem aconseguit que Sant Jaume sigui, des d'ara i per sempre, un lloc DIFERENT!
Moltes gràcies, players...això no s'ha acabat, eh? Sou GRANS!

Anna Folch, entrenadora.