“Sènior femení”: Draft Santa Coloma, 57 – Premià de Dalt, 59 (27-4-2013).

“Sènior femení”: Draft Santa Coloma, 57 – Premià de Dalt, 59 (27-4-2013).

Dissabte, 27 d'abril a les 20 h., juguem a Santa Coloma de Gramanet on ens hi espera el Draft. El partit de la primera volta va ser tan excepcional com estrany. Aquest referent ens despista sense saber-ho i després d'una xerrada amb sensacions de bon bàsquet i ganes d'agradar, el partit no va amb nosaltres. Ens trobem en una situació molt nova i desagradable per nosaltres. No ens surt res i les contraries es troben molt còmodes, ficant allò al que no estan acostumades. Ens trobem al minut 9 de partit, amb un perillosíssim 18-4. Queda molt partit però hem de canviar de tàctica, doncs de bon bàsquet no en trobarem. Recorrerem al treball, a l'èpica, a l'esforç. Toca arromangar-se!

El segon quart, segueix una dinàmica molt semblant, però comencem a veure la llum a través de la nostra defensa. Perdem el parcial 14-13 però les sensacions ja no són de descontrol absolut i baixada desfrenada de les locals. L'arbitratge no tenia gaires ganes de xiular i aquest fet incomoda molt el nostre joc. Anem a mitja part amb un esperançador 24-32. Vist el que s'ha vist, és un gran resultat. Al vestuari, ens trobem a l'Aina, que ha plegat de treballar i ha vingut volant. La seva sola presència ens dona un estímul que no s'entrena. Com si ja tinguéssim el que ens faltava. Seguirem lluitant, seguirem defensant, no perdrem la cara al partit, som líders i si volem seguir davant hem de superar-ho tot.

El tercer quart ja identifico el meu equip. Tothom fa un pas endavant i des de la defensa recuperem confiança per empatar el partit. Acabem el tercer quart empatats a 47. Comença un nou partit i ara sí, nosaltres tenim la preparació adequada per jugar-lo. Amb 5 minuts fem un parcial sensacional de 3-9 i sembla que ja està. Elles sembla que han entès que no poden guanyar aquest partit i, perdut per perdut, juguen sense complexes ni por de perdre. Això els dona una última oportunitat i des de algun tir lliure i un triple mal tirat, ens empaten altra vegada. Queda mig minut i tenim la pilota per guanyar. El nostre atac és penalitzat amb passes, si més no discutibles (com moltes altres decisions, val a dir-ho). Demanen un temps mort amb 18 segons per elles. Hem de defensar la última, com a mínim volem la pròrroga. La seva precipitació les evoca a unes altres passes, aquestes més clares. Tornem a tenir possessió i després d'un temps mort, primer volem ficar la pilota en joc i després, en funció de la defensa que ens proposin, tenim dues sortides. El que ningú pot preveure és que les genialitats del talent apareixen més enllà de les pissarres. Fiquem la pilota en joc, va a les mans de la Maria...5, 4, 3, 2, 1...bàsquet i victòria! Brillant acció d'una jugadora diferent que certifica el treball de tot l'equip, sense el qual, no hauríem tingut aquesta última possibilitat! Enorme treball i lliçó (per si algú s'havia oblidat) que no és GENS FÀCIL GUANYAR A TERCERA!

Enhorabona “players”..., sou grans (Mariki, enorme)!

Anna Folch, entrenadora.