“Sènior femení”: C. B. Calella, 47 – C. B. Premià de Dalt, 57 (20 -3-13. Partit avançat).
Pàgina 1 de 1
“Sènior femení”: C. B. Calella, 47 – C. B. Premià de Dalt, 57 (20 -3-13. Partit avançat).
AntonioJusto Dj Abr 11 2013, 21:54
“Sènior femení”: C. B. Calella, 47 – C. B. Premià de Dalt, 57 (20 -3-13. Partit avançat).
Partit avançat a Setmana Santa per problemes d'horaris de l'entrenadora. Juguem un dimecres a Calella, a les 21:30 h. i a pista lateral, com si fos un entrenament. Just abans de començar la xerrada pre-partit, l'equip pateix un contratemps, evidentment inesperat, que trastoca els plans, els nervis i l'estat anímic de tothom. El primer és esmenar-ho, després seguirem els plans establerts a cada jornada. Dues jugadores s'encarreguen del cas particular per alliberar l'entrenadora i de rebot, poder començar a encarar el partit. Fem el cor fort; des de el vestuari demanem un gran parèntesi de concentració. Només guanyar el partit ens permetrà recordar la jornada com un exemple de superació col•lectiva i reforçarà encara més si cal, l'esperit d'equip del que jo, com a entrenadora, puc presumir més enllà de l'esport.
Quasi bé sense escalfar, dono el cinc inicial i, amb un peu al camp i l'altre al vestuari, comencem a competir. L'equip de Calella, ignorant els fets reals que patíem, em demanen que no abusem d'elles. No m'agrada aquest tipus de comentari, gens! Es posen des de el primer minut defensant amb zona, molt tancada i arcaica. Elles juguen sense cap complexa; cada minut que es perd va a favor seu, i nosaltres encara tenim el cap lluny (molt lluny) del terreny de joc. Poc a poc, sembla que comencem a competir, però l'encert desproporcionat del rival no es casa amb la poca visió que tenim de les avantatges. El primer parcial el perdem 19-17. Segueixen amb la zona; nosaltres volem, però no podem. Fem un esforç titànic de ràbia i defensa que ens dona una mica d'aire i anem al vestuari guanyant de cinc, 25-30.
Al vestuari, i sense fer-ne esment, recordem el que ens ha passat abans de començar i tornem a defallir, però encara queden 20 minuts i ens mereixem lluitar-los per guanyar molt més que un partit de bàsquet. Sortim el tercer quart un pèl descol•locades i ens fan un parcial que ens pren els cinc punts que teníem de coixí (11-3). No defallirem, ara segur que no! La ràbia de la Marina, fent 6 punts consecutius, ens dona una empenta que torna a posar-nos per davant a falta de deu minuts, 38-41. Apa noies, últim quart i cap a casa. Tenim la sort o l'encert que el Calella comença a veure la cistella petita i embruta el joc de seguida. Els tirs lliures ens donen serenitat i aquesta és bona companya de partits. Acabem guanyant 47-57. Enhorabona “players”, sou enormes!
No és només una victòria, és molt més que un partit...ÉS UNA LLIÇÓ QUE JO MAI NO OBLIDARÉ!
Anna Folch, entrenadora
Partit avançat a Setmana Santa per problemes d'horaris de l'entrenadora. Juguem un dimecres a Calella, a les 21:30 h. i a pista lateral, com si fos un entrenament. Just abans de començar la xerrada pre-partit, l'equip pateix un contratemps, evidentment inesperat, que trastoca els plans, els nervis i l'estat anímic de tothom. El primer és esmenar-ho, després seguirem els plans establerts a cada jornada. Dues jugadores s'encarreguen del cas particular per alliberar l'entrenadora i de rebot, poder començar a encarar el partit. Fem el cor fort; des de el vestuari demanem un gran parèntesi de concentració. Només guanyar el partit ens permetrà recordar la jornada com un exemple de superació col•lectiva i reforçarà encara més si cal, l'esperit d'equip del que jo, com a entrenadora, puc presumir més enllà de l'esport.
Quasi bé sense escalfar, dono el cinc inicial i, amb un peu al camp i l'altre al vestuari, comencem a competir. L'equip de Calella, ignorant els fets reals que patíem, em demanen que no abusem d'elles. No m'agrada aquest tipus de comentari, gens! Es posen des de el primer minut defensant amb zona, molt tancada i arcaica. Elles juguen sense cap complexa; cada minut que es perd va a favor seu, i nosaltres encara tenim el cap lluny (molt lluny) del terreny de joc. Poc a poc, sembla que comencem a competir, però l'encert desproporcionat del rival no es casa amb la poca visió que tenim de les avantatges. El primer parcial el perdem 19-17. Segueixen amb la zona; nosaltres volem, però no podem. Fem un esforç titànic de ràbia i defensa que ens dona una mica d'aire i anem al vestuari guanyant de cinc, 25-30.
Al vestuari, i sense fer-ne esment, recordem el que ens ha passat abans de començar i tornem a defallir, però encara queden 20 minuts i ens mereixem lluitar-los per guanyar molt més que un partit de bàsquet. Sortim el tercer quart un pèl descol•locades i ens fan un parcial que ens pren els cinc punts que teníem de coixí (11-3). No defallirem, ara segur que no! La ràbia de la Marina, fent 6 punts consecutius, ens dona una empenta que torna a posar-nos per davant a falta de deu minuts, 38-41. Apa noies, últim quart i cap a casa. Tenim la sort o l'encert que el Calella comença a veure la cistella petita i embruta el joc de seguida. Els tirs lliures ens donen serenitat i aquesta és bona companya de partits. Acabem guanyant 47-57. Enhorabona “players”, sou enormes!
No és només una victòria, és molt més que un partit...ÉS UNA LLIÇÓ QUE JO MAI NO OBLIDARÉ!
Anna Folch, entrenadora
AntonioJusto- Nombre de missatges : 315
Registration date : 30/11/2009
Temas similaresPàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum