“Sènior femení”: C. B. Premià de Dalt, 62 – C. B. Tordera, 49 (23-2-2013).

“Sènior femení”: C. B. Premià de Dalt, 62 – C. B. Tordera, 49 (23-2-2013).

Magnífica jornada! Dissabte, dia 23 de febrer a Premià de Dalt, ens esperava una rodona jornada esportiva. Ens visitava el Tordera, flamant i únic (de moment) equip capaç de guanyar al Llefià. Teníem moltes ganes de jugar, sobretot per provar el nostre nivell abans de rebre al que ha encapçalat, fins ara, la classificació del nostre grup. Molta motivació. Moltes ganes i impaciència. Que comenci el partit, ja!

Comencem amb ganes de fer perdre les il•lusions al Tordera. Ens costa. Estem 3 minuts sense anotar, però quan ens hi posem, el parcial és de 14-3. Sembla que es posa bé el partit, però no podem afluixar gens. Aquest equip ha demostrat que no es rendeix mai, i ens ho recorda a cada acció. Al final del primer quart, guanyem 14-8. Comencem el segon període i també ens costa anotar. Anem a batzegades, però com que controlem el contrari, sembla que tot va com hem previst. No té cap història a destacar, els minuts van passant i les diferències, sense poder-ne desenganxar, es mantenen a favor nostre. Anem a vestuari amb un marge d'onze punts, 27-16.

Incomprensiblement, semblem un equip derrotat. L'entrenadora ha de donar un cop de puny al vestuari per despertar els ànims. Què més volem? Juguem contra un bon equip, lluitador i amb un físic millor que el nostre, guanyem d'onze a mitja part i ho tenim tot allà on volíem. Quan aixequem el cap (o ens l'aixequen) tornem a la pista amb ganes de 20 minuts més de bàsquet.

El tercer quart comença amb intercanvis de cistelles. Ens fiquen, fiquem. Fallem, també fallen..., fins que aquest ritme tan perillós ens desborda i rebem un parcial de 2-12 que desperta l'enemic. Acabem aquests deu minuts amb un desconcertant 41-36 al marcador. Com a mínim es manté l'emoció del resultat. Últim quart. Estem a deu minuts d'acabar un dels partits importants de la temporada i el volem per nosaltres. Comencem amb 4 punts seguits de la Iria, que ens donen tranquil•litat. El Tordera només pot estrènyer les dents i pujar encara més la intensitat. Ho fan i el resultat és que al minut 3 ja tenen la bandera de les quatre faltes. Això ens dona oportunitats d'anotar fàcilment a cada atac. Ho aprofitem. Comencem a ser un equip GRAN, i malgrat un intercanvi de triples a mig quart, la victòria es queda a casa. Hem tingut el testimoni d'alguns membres de la junta, així com del Director Tècnic... Era evident que el partit tenia importància! Enhorabona noies, sou GRANS!

Anna Folch, entrenadora.