“Sènior femení”: Tres Viles, 50 - Premià de Dalt, 63 (Dissabte 16 de febrer 2013)

“Sènior femení”: Tres Viles, 50 - Premià de Dalt, 63 (Dissabte 16 de febrer 2013)

Partit trampa a camp contrari, amb un vestuari lamentable i un contrari inexpressiu. Tenim la referència del primer partit, però no la volem aprofitar per por de relaxar-nos. Ens presentem a la convocatòria amb 9 efectius. Tenim gent lesionada i d'altra treballant. Farem una mica més del compte cada una per omplir les absències.
Del contrari sabem de la seva voluntat de guanyar-nos però també coneixem el respecte que ens tenen. Comencem el partit, i un 4-0 desperta l'enemic. Ajustem les defenses, agafem ritme d'anar i tornar sense caure al seu parany de precipitar-nos, i de seguida tenim el control del joc. Destaco especialment el inici de partit de la Mireia, molt seriosa darrera, fent-se gran als rebots, aguantant empentes, colzes i desencerts. Ens va ajudar molt a sortir d'un inici estrany. En atac, la facilitat d'anotació de la Maria i l'enorme treball de la Marina ens va permetre foradar el marcador. Els primers deu minuts van ser molt nostres, 18-12. El canvi de quart no va perjudicar-nos gens. Des de la banqueta miràvem de dosificar forces, fent sortir a tothom mica en mica i mantenir així el ritme d'anotació. Dos triples seguits de la Marina, precedits d'un tercer de la Maria, van posar les coses al seu lloc. Bon treball de les interiors, dinamisme i convicció ens porten a la mitja part amb un bon coixí de punts, després d'un escandalós parcial de 7-19. Mitja part sense vestuari, 19-37.

El tercer quart, com ja sabíem, embruta el partit. Surten a jugar els braços, mans i empentes. A l'àrbitre sembla que el distreu l'espectacle i deixa fluir els minuts, embadalit sense xiular. El tercer quart ens pren l'encert i el canvia de cistella. Ens fan mal amb cistelles fàcils i una zona molt pesada. Encara que sense brillar, guanyem aquest parcial però molt justet, 15-16. Queden deu minuts per marxar d'aquella gàbia i ho volem fer amb la victòria i sense caure a la seva trampa. Seguim dosificant esforços, fent canvis constants i tothom suma. Reapareix, després de molts dies per lesió, la Marta, i ràpidament recorda el que és jugar a tercera i a camp contrari.

Aquest últim quart ens fa molta nosa i el passem com podem. No té cap secret més que seguir sumant poc a poc, no lesionar-nos i amagar (involuntàriament) el nostre millor joc, sabedores de la presència de jugadores del Llefià a la graderia. Aquest últim parcial el perdem, 16-10, però la victòria torna cap a Premià de Dalt, 50-63. Aquests partits, també s'han de guanyar per donar sentit a tot el treball que portem fet, i seguir aspirant a dalt de tot. Bon treball de les 9 guerreres que van suar la samarreta. Ara toca passar pàgina i estranyar-nos el cinturó que venen corbes!

Enhorabona “players”!

Anna Folch, entrenadora.