“Sènior femení”: Cultural Badalonesa. 39 – Premià de Dalt, 42 (26-1-2013).

“Sènior femení”: Cultural Badalonesa. 39 – Premià de Dalt, 42 (26-1-2013).


Dissabte a la tarda, últim partit de la primera volta i 9 jugadores a disposició de l'entrenadora. El contrari, s'ensuma complicat per resultats, per ser de Badalona i per jugar al seu territori. Ja no tenim en compte que som 9 enlloc de 12 i que podríem trobar-nos amb problemes de faltes o demés... , per no dir que de les 9, n'hi ha dues de tocades! Comença el partit i, malgrat anar a ritme de passar la tarda, anem sumant. Sobretot no deixem que facin cistella fàcil ni ràpida; ens agafem darrera, fent una defensa incòmode pel rival i assegurant el rebot. No tenim gaire sort o encert davant, però la confiança que tenim acumulada al llarg de la primera volta ens empeny endavant. Acabem el primer parcial 13-6. Molts dirien que és un resultat típic de 3ª catalana; altres que és típic de bàsquet femení... Si tenim en compte que som
a 3ª i és basquet femení: ho estem fent molt bé!

Al segon quart, fem molts canvis a l'equip per mirar d'incrementar el ritme de joc, però no ens surt com volem. Per excés o defecte, ens encomanem al joc del rival i cada vegada hi ha més desencert. L'entrenadora no pateix, encara que sembli avorrida, perquè darrera ho tenim controlat. Només ens fan 7 punts en deu minuts, la llàstima és que les nostres ocasions fàcils de fer cistella no passen de ser ocasions, i també ens quedem amb 7 ridículs punts. A mitja part, 13-20.

Al vestidor només s'anima a no deixar d'intentar-ho, però sempre prement darrera. Que el contrari no entri mai al partit, que no cregui mai que pot! Sortim al tercer quart amb la intenció de marcar la diferència. Fem 4 minuts molt seriosos, amb un 0-6 que pot semblar que esquerda la batalla. Res més lluny de la realitat, doncs els següents 4 els regalem i ens fan un 7-0 que anima el galliner i ens torna allà on érem. Aquest quart, acaba amb un triple contrari, inesperat i dolorós sobre la botzina. Això esperona la gent local i ens fa abaixar el cap. Aquell cap que en tota la primera volta no hem abaixat, que ni una lesió, decisió ni errada ens ha fet tremolar..., ara mirava a terra.

El partit feia aquella pudor que no agrada, però l'entrenadora la sap discriminar. No va patir mai per la derrota, mai. Se sabia millor, més madura i contundent que a principi de temporada. No es podia escapar el partit i així vam sortir a l'últim quart. Comencem els últims deu minuts 23-29. Alternança de defenses i errades, però sempre endavant. A falta de 2 minuts guanyem de 8 (31-39) i sembla tot envasat. Deixar de xiular alguna falta o xiular-ne de dubtoses quan ja hi ha la bandera de les cinc faltes, això pot desviar l'atenció, i ho fa. No perdem el control, però. Les distàncies s'escurcen, però el temps de joc també s'exhaureix. Alternança final de cistelles, des de tir lliure nosaltres i contraatacs ràpids i descontrolats elles ens porten al resultat final, 39-42.

Pot semblar d'infart, però els metges estaven molt tranquils, el pacient estava perfectament i li van donar l'alta de seguida. Victòria cap a casa, acabem la primera de manera impecable, i amb ganes de rematar la segona! Enhorabona noies!

Anna Folch, entrenadora.