“Sènior femení”. Premià de Dalt – Vilassar de Mar. (Jornada del 19/20-1-13)
Pàgina 1 de 1
“Sènior femení”. Premià de Dalt – Vilassar de Mar. (Jornada del 19/20-1-13)
AntonioJusto Dj Gen 24 2013, 14:13
“Sènior femení”. Premià de Dalt, 56 – Vilassar de Mar, 40. (Jornada del 19/20-1-13)
Últim partit a casa de la primera volta. Derbi maresmenc i partit entre dos dels de dalt de la classificació. A més, concentració d'antigues relacions, antigues jugadores i qui sap si antigues amistats. A part, ens trobem per primera vegada a la vida, amb la necessitat de fer convocatòria. Tot un luxe per a nosaltres. La Laura, un dels regals de Reis, accepta la decisió de l'entrenador amb un comportament i reacció exemplar, digne de persona madura i respectuosa amb l'equip. Ja hem guanyat alguna cosa!
Comencem el partit, fent pressió defensiva per entrar ràpidament en joc, i no ens va del tot malament. Al minut 5, hi ha un 7-2 al marcador. Les noies de l'equip contrari s'acomoden rere una zona molt pesada i lenta que ens entrebanca el joc, normalment més dinàmic. Ens provoca pèrdues de pilota per falta de paciència. Malgrat tot, acabem el primer quart amb un marcador a favor de 16-9. Sabem, sempre ho diu l'entrenador, que si defensem bé, guanyarem sempre. Doncs el segon quart no respectem les nostres costums. Seguim atacant a batzegades, però afegim al desconcert anotador, una lamentable falta d'atenció defensiva que ens fa perdre l'equilibri. Tenim la sort que el contrari no aprofita el nostre embús, i empatem el quart a 15. Anem al vestuari, amb ganes de passar la trituradora, i un resultat global de 31-24.
Al tercer quart, canviem dinàmiques defensives per mirar d'escanyar la nostra cistella. Deixem l'equip contrari a 9 punts altra vegada, i d'aquesta manera es nota poc el nostre pobre bagatge ofensiu. Acabem el tercer parcial 12-9...; poc per ser nosaltres, però hem aturat l'hemorràgia. L'últim i definitiu quart podia ser un terratrèmol, però no. Nosaltres, veient el ritme de partit, no canviem gaire les coses. Estem a l'espera de la reacció del que perd. No hi ha reacció i es consumeixen els minuts fins el final. Acabem guanyant, que era el més important, però no passarà a la història del club com un partit èpic, bonic o emocionant. Una victòria de pes pel que fa a la classificació, però... ens enganyem, hem fet un bàsquet mooooolt espès!
ENHORABONA NOIES, no és fàcil guanyar amb tanta "maizena"!
Anna Folch
Últim partit a casa de la primera volta. Derbi maresmenc i partit entre dos dels de dalt de la classificació. A més, concentració d'antigues relacions, antigues jugadores i qui sap si antigues amistats. A part, ens trobem per primera vegada a la vida, amb la necessitat de fer convocatòria. Tot un luxe per a nosaltres. La Laura, un dels regals de Reis, accepta la decisió de l'entrenador amb un comportament i reacció exemplar, digne de persona madura i respectuosa amb l'equip. Ja hem guanyat alguna cosa!
Comencem el partit, fent pressió defensiva per entrar ràpidament en joc, i no ens va del tot malament. Al minut 5, hi ha un 7-2 al marcador. Les noies de l'equip contrari s'acomoden rere una zona molt pesada i lenta que ens entrebanca el joc, normalment més dinàmic. Ens provoca pèrdues de pilota per falta de paciència. Malgrat tot, acabem el primer quart amb un marcador a favor de 16-9. Sabem, sempre ho diu l'entrenador, que si defensem bé, guanyarem sempre. Doncs el segon quart no respectem les nostres costums. Seguim atacant a batzegades, però afegim al desconcert anotador, una lamentable falta d'atenció defensiva que ens fa perdre l'equilibri. Tenim la sort que el contrari no aprofita el nostre embús, i empatem el quart a 15. Anem al vestuari, amb ganes de passar la trituradora, i un resultat global de 31-24.
Al tercer quart, canviem dinàmiques defensives per mirar d'escanyar la nostra cistella. Deixem l'equip contrari a 9 punts altra vegada, i d'aquesta manera es nota poc el nostre pobre bagatge ofensiu. Acabem el tercer parcial 12-9...; poc per ser nosaltres, però hem aturat l'hemorràgia. L'últim i definitiu quart podia ser un terratrèmol, però no. Nosaltres, veient el ritme de partit, no canviem gaire les coses. Estem a l'espera de la reacció del que perd. No hi ha reacció i es consumeixen els minuts fins el final. Acabem guanyant, que era el més important, però no passarà a la història del club com un partit èpic, bonic o emocionant. Una victòria de pes pel que fa a la classificació, però... ens enganyem, hem fet un bàsquet mooooolt espès!
ENHORABONA NOIES, no és fàcil guanyar amb tanta "maizena"!
Anna Folch
AntonioJusto- Nombre de missatges : 315
Registration date : 30/11/2009
Temas similaresPàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum