“Sènior femení”: Premià de Dalt, 63 – Pineda de Mar, 40. (30-11-12).

“Sènior femení”: Premià de Dalt, 63 – Pineda de Mar, 40. (30-11-12)

Partit aplaçat des de la primera jornada. Juguem divendres a la nostra hora d'entrenament. Ens visita el Pineda, amb bons registres a la classificació i bona aparença física durant l'escalfament. Estàvem preparades per la lluita, però no per la guerra en que ens vam trobar. Comencem una mica fredes i la seva zona, amb gent d'envergadura i la pista lateral on jugàvem, no ajuda gens. No anotem fins el minut 4 de partit, però sense perdre el nord en cap moment. El primer quart té fases intermitents per tothom i acaba, com era d'esperar, molt empatat, 12-11. El segon quart, provem de trencar el ritme que no ens deixen agafar des de la defensa. Premem, pugem, saltem, i ens guanyem un parcial de 8-0 que ens deixa respirar una mica. Avui tenim 9 jugadores en disposició, però les faltes o molèsties musculars, no ens deixen fer les rotacions desitjades des de la banda. Fem el que podem, la Maria no descansa, l'Aina ho fa poc i la Marina defensa amb més cap que mai, per evitar una quarta falta que podria fer massa mal. Molta feina sota les cistelles, aguantant cops, empentes i esparracades. L'àrbitre estava de divendres, com si el partit no anés amb ell.

El segon quart, igual que el primer, és nostre per la mínima i marxem al vestidor, amb molta feina per fer, però amb dos punts d'avantatge al marcador, 25-23. Tenim clar que la defensa ens donarà el partit i repetim l'esforç que havíem fet al començament del segon. La sensació és que el Pineda abandona el partit quan veu que ha de treballar més que nosaltres. El parcial al marcador és aclaparador, 20-6. Les contràries, lluny d'acceptar la derrota o lluitar per no perdre, trien un camí lleig, brut i desconegut per la gent educada. L'àrbitre ha de repartir xiulades per aturar alguna acció digne d'un energumen descontrolat. Des de la banqueta contrària, poc control o gens; des de la nostra, més aviat por de lesions provocades i confiant que tenim un equip educat i esportista davant de qualsevol acció. Per sort, el bàsquet va guanyar i la victòria es queda a casa, 63-40. Val a dir que l'entrenadora contrària es va disculpar per la conducta del seu equip, però... li vaig aconsellar que no ho tornés a permetre, que les perjudicava moltíssim, i que si calia, prescindís de segons quina jugadora que sincerament, no mereixia ser a la mateixa pista de joc que nosaltres. Enhorabona noies per l'exemple que vam donar, i per una victòria important!

Anna Folch, entrenadora.