Sènior femení: C. B. Llefià, 55 - C. B. Premià de Dalt, 53. (21-10-12)
Pàgina 1 de 1
Sènior femení: C. B. Llefià, 55 - C. B. Premià de Dalt, 53. (21-10-12)
AntonioJusto Dl Oct 22 2012, 13:34
Sènior femení: C. B. Llefià, 55 - C. B. Premià de Dalt, 53. (21-10-12)
Tempesta a Llefià, Badalona. Jugàvem el 3er. partit de lliga, diumenge tarda i sota una intensa pluja. El contrari, imbatut com nosaltres, ens esperava amb un exèrcit de jugadores. Nosaltres seguim arrossegant lesionades, però incorporàvem a l'Aina que diumenge a la tarda té festa! Cal tenir en compte que dues de les jugadores de la llista de disponibles venien de lesions de turmell i tenien categoria de suplents d'urgència. Van acabar jugant massa minuts.
Tot el partit va ser batallat. Les diferències al marcador no van superar els 8 punts i ràpidament es tornava a ajustar. Nosaltres, volíem el ritme de partit. Vam alternar defenses, aprofitant el tipus de jugadores que tenim. No ho vam fer malament, però l'arbitratge ens va anar condicionant. Cada vegada que atacàvem, ho fèiem contra l'asfixiant defensa contraria i la permissivitat arbitral, per cert molt poc equilibrada. A mitja part, perdent d'un sol punt i massa carregades de faltes, intentem centrar-nos en jugar com sabem, sense condicionar la nostra actitud.
A la segona part, volem recuperar el control i ho intentem a través de la nostra defensa. Una vegada més, el concert arbitral ens talla les ales i anem perdent efectius. Intercanviem papers, provem coses noves. Hi ha jugadores que sacrifiquen la seva posició natural pel bé de l'equip, altres juguen sense estar en condicions i tothom fa un pas endavant. El marcador segueix massa ajustat per la feina que estem fent. Les forces es van acabant quan més les necessitem. A falta de 4 minuts ja ens han expulsat rigorosament a 4 jugadores. Perdem de 6 en aquell moment, i des de la banqueta es respira l'aire de l'èpica miraculosa, sense perdre mai la confiança del treball i la feina ben feta. Un triple ens posa dintre la guerra. Les diferències ballen entre 1 i 3 punts, sempre per sota. Quan queda menys d'1 minut, el Llefià encara no té la bandera de les faltes i nosaltres rebem a la banqueta la cinquena jugadora expulsada. El marcador, però, ens dona la oportunitat que mereixíem, i estem un punt per sobre. Faltes en atac incomprensibles, faltes al rebot inventades i el xiulet despistat quan atacàvem, ens torna a deixar 2 punts per sota i quedaven només 10 segons. La nostra base, amb l'equip a sobre feia molts minuts, s'escapa de tot Badalona, àrbitre inclòs, es planta a 6'25, s'aixeca i s'inventa un llançament que atura l'alè de tots els presents. La pilota, seguint la dinàmica de la tarda, es passeja lentament pel cercle i finalment decideix que avui no, que ja entrarà un altre dia. Perdem de 2 una guerra que encara no ha acabat, 55-53. La lògica decepció després de tant esforç...ens donarà més motius encara, per seguir creient que el bàsquet ens en deu una. Orgullosa de l'equip!
Anna Folch, entrenadora
Tempesta a Llefià, Badalona. Jugàvem el 3er. partit de lliga, diumenge tarda i sota una intensa pluja. El contrari, imbatut com nosaltres, ens esperava amb un exèrcit de jugadores. Nosaltres seguim arrossegant lesionades, però incorporàvem a l'Aina que diumenge a la tarda té festa! Cal tenir en compte que dues de les jugadores de la llista de disponibles venien de lesions de turmell i tenien categoria de suplents d'urgència. Van acabar jugant massa minuts.
Tot el partit va ser batallat. Les diferències al marcador no van superar els 8 punts i ràpidament es tornava a ajustar. Nosaltres, volíem el ritme de partit. Vam alternar defenses, aprofitant el tipus de jugadores que tenim. No ho vam fer malament, però l'arbitratge ens va anar condicionant. Cada vegada que atacàvem, ho fèiem contra l'asfixiant defensa contraria i la permissivitat arbitral, per cert molt poc equilibrada. A mitja part, perdent d'un sol punt i massa carregades de faltes, intentem centrar-nos en jugar com sabem, sense condicionar la nostra actitud.
A la segona part, volem recuperar el control i ho intentem a través de la nostra defensa. Una vegada més, el concert arbitral ens talla les ales i anem perdent efectius. Intercanviem papers, provem coses noves. Hi ha jugadores que sacrifiquen la seva posició natural pel bé de l'equip, altres juguen sense estar en condicions i tothom fa un pas endavant. El marcador segueix massa ajustat per la feina que estem fent. Les forces es van acabant quan més les necessitem. A falta de 4 minuts ja ens han expulsat rigorosament a 4 jugadores. Perdem de 6 en aquell moment, i des de la banqueta es respira l'aire de l'èpica miraculosa, sense perdre mai la confiança del treball i la feina ben feta. Un triple ens posa dintre la guerra. Les diferències ballen entre 1 i 3 punts, sempre per sota. Quan queda menys d'1 minut, el Llefià encara no té la bandera de les faltes i nosaltres rebem a la banqueta la cinquena jugadora expulsada. El marcador, però, ens dona la oportunitat que mereixíem, i estem un punt per sobre. Faltes en atac incomprensibles, faltes al rebot inventades i el xiulet despistat quan atacàvem, ens torna a deixar 2 punts per sota i quedaven només 10 segons. La nostra base, amb l'equip a sobre feia molts minuts, s'escapa de tot Badalona, àrbitre inclòs, es planta a 6'25, s'aixeca i s'inventa un llançament que atura l'alè de tots els presents. La pilota, seguint la dinàmica de la tarda, es passeja lentament pel cercle i finalment decideix que avui no, que ja entrarà un altre dia. Perdem de 2 una guerra que encara no ha acabat, 55-53. La lògica decepció després de tant esforç...ens donarà més motius encara, per seguir creient que el bàsquet ens en deu una. Orgullosa de l'equip!
Anna Folch, entrenadora
AntonioJusto- Nombre de missatges : 315
Registration date : 30/11/2009
Temas similaresPàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum